Aquest és un dia d'aquells que et recorden la infantesa, quan ven abrigats, els pares et portaven a la plaça i esperaves emocionat sentir la música que enunciava l'arribada dels tres Reis d'Orient.

Després et posaves a la cua i nerviós esperaves el teu torn. Un cop a dalt, el rei et mirava els ulls i et somreia. A tu, només a tu. Ara han passat els anys i sóc jo que acompanyo els meus fills. Abrigats, ens esperem a la plaça i quan sentim la música… els miro els ulls i segurament veig la mateixa emoció que els meus pares veien en mi. Ara sóc gran i m'agradaria tenir aquella innocència de quan era petita, encara que fos només per una estona.

Inés Puigneró

Prop de 250 nens i nenes varen omplir la plaça de l'església de nervis, somriures i rialles. Com sempre, els reis van baixar de la muntanyeta i van recòrrer alguns dels carrers del nostre poble, acabant a la plaça de l'Església, allà els esperava tothom, alguns
nens amb fanalets i d'altres sense.

Prop de dues hores va durar aquesta màgica nit. Una festa que sens dubte, els nens la recordaran sempre.

Volem aprofitar per dir que quan érem petits, esperàvem les carrosses a cada cantonada i anàvem a darrera d'elles per què els reis no arribessin sols a la plaça. Tothom portava fanalet perquè així els reis trobaven la nostra plaça i no passaven de llarg.

Ara ja fa uns anys, la gent els espera a la plaça, impacients per fer cua i acabar com més ràpid millor i ja no hi han quasi fanalets.

Tan de bo l'any que ve, trobem la manera de fes-l'hi una millor rebuda.

Moltes gràcies als organitzadors!!!