Ja tenim instal·lat a la façana del CAP el desfibril·lador per usar en cas d'emergència, juntament amb les instruccions d'ús. Aquest aparell pot salvar vides sempre i quan es faci servir correctament.
En el número 418.5 del setembre de 2016 d’aquesta publicació, l’Eulàlia Olivé va compartir un article amb tots nosaltres a la secció de la Veu del Poble.
Ens explicava què fer davant d'una aturada cardíaca. A continuació us refresquem part de l’article on explicava que fer en un cas hipotètic :
En un bar de Sant Miquel de Balenyà, en ple partit del Barça-Madrid i just en aquell moment d'eufòria col·lectiva que esdevé després d'un golàs d'en Messi, en Pere perd el coneixement de cop i cau a terra sense tenir temps d'avisar a ningú.
Cal dir que abans de començar la RCP, sempre, el més important, és vetllar per la protecció del reanimador. Per tant, vigilarem que l'espai on ens trobem sigui el màxim de segur possible per tal que no ens fem mal i empitjorem encara més la situació.
De seguida ens posarem al costat d'en Pere i li preguntarem si es troba bé o si li passa quelcom; si en Pere no ens respon valorarem si respira. Li obrirem la boca posant la nostra mà sobre la seva barbeta, mentre posem l'altra mà al front, traccionant suaument el seu cap cap enrere, de manera que així li obrirem la via aèria i valorarem si respira; posarem la nostra orella a prop de la boca i el nas d'en Pere i mirarem si el seu tòrax s'eleva o davalla. Si en Pere respira el col·locarem en posició lateral de seguretat i trucarem al 112. En cas que no respiri també trucarem al 112 abans de tot. Per ser el màxim de resolutius hauríem de repartir les tasques entre els voluntaris que s'ofereixin, qui agafi el lideratge hauria de dir a algú que truqui al 112 per tal d'activar el servei d'emergències mèdiques el més ràpidament possible i alhora encarregar a algú altre que vagi a buscar un desfibril·lador, ubicat al Casal d'Avis en aquest cas. Depenent d'on ens trobem, es útil saber que hi ha aplicacions pels mòbils que ens localitzen el desfibril·lador més proper.
Després de tots aquests passos i sense més dilacions iniciarem les compressions toràciques a ritme de Stayin' Alive o bé tararejant internament el “Dale-a-tu-cuerpoalegría- Macarena...”, una manera fàcil d'acostarnos a les 100 compressions per minut. Per fer les compressions el millor possible ens hem d'agenollar al costat de la víctima, hem de col·locar el taló de la mà al centre del seu pit i posar el taló de l'altra mà sobre la primera entrellaçant els dits. Ens haurem d'inclinar completament sobre la víctima amb els braços rectes pressionant de dalt a baix sobre l'estèrnum fins que el tòrax baixi 4 o 5 cm. Haurem de comprimir el tòrax 30 cops a un ritme de 100 compressions per minut, com hem dit.
Després de realitzar les 30 compressions, un segon reanimador li hauria de pinçar el nas, obrir-li la boca, realitzar una inspiració profunda i insuflar-li aire de forma constant dins la boca, observant que se li eleva el tòrax. Si estàs atabalat, sol, no saps com fer les insuflacions o no vols fer-les, les compressions toràciques són el més important, per tant, comprimeix el pit sense interrupcions i llestos.
Aquest cicle de 30 compressions i 2 insuflacions s'ha d'anar repetint fins que arribi l'ambulància. En cas que estiguem fent les maniobres de reanimació cardiopulmonar i arribi la persona que ha anat a buscar el desfibril·lador, abans que arribin els serveis d'emergències mèdiques, és molt important que perdem uns segons col·locant-lo sobre el tòrax nu d'en Pere, seguint les instruccions de com posar-lo que ja vénen detallades a l'aparell.
De seguida que el tinguem ben posat, l'engegarem i continuarem fent les compressions seguint les instruccions de veu del desfibril·lador.
Hi haurà un moment en què el desfibril·lador ens avisarà que deixem de fer compressions per tal de dur a terme una descàrrega, en aquest moment hem d'apartar-nos d'en Pere i no tocar-lo, també vigilar que ningú el toqui, fins que l'aparell ens digui el contrari. I anirem fent aquest cicle tantes vegades com calgui, fins que arribi l'ambulància, això si, canviant de tant en tant de reanimador per evitar l'esgotament del mateix.
Sigui quin sigui el desenllaç de la situació, hem de tenir present que en aquests casos fer alguna cosa SEMPRE és millor que no fer res; per això la meva intenció era simplificar (sense entrar en detalls i excepcions) una actuació que pot ser útil en situacions molt crítiques i que penso que en general no se'n fa prou difusió.
