En el dia més curt de l'any “Tio, Tió, caga turró !”

El dia 20 de desembre el parc de l'El·lipse va ser l'escenari d'una fusió de tradicions. Es va celebrar el solstici d'hivern i la popular cagada del tió . Tot això enmig de la jornada de les votacions per formar el govern de l'estat espanyol, des del poble també es va aprofitar ,l'acte per concloure el procés participatiu sobre l'escut , que representarà la identitat del nostra poble.

El fred i la boira ens va acompanyar tot el matí , però vam fer-hi front amb alegria “Qui canta els mals espanta” – diu la tradició popular- . L' acordió del Josep Ma Altimir i les veus de les cantaires del Gallaret van amanir la festa amb la cantada de cançons populars i la xocolata calenta que ens escalfava el cos per fer passar el fred. Tot això, mentre la mainada s'esperava impacient per donar cops de bastó al nostre gegant Tió de Nadal, coneguda també com la tronca pels catalans del pirineu català i aragonès.

La cagada del tió té una llarga tradició arrelada a la natura i al solstici d'hivern. És un ritual rural que simbolitza la fertilitat i abundància. Un tronc o soca vella que arriba a casa i que regala llaminadures enmig de l'austeritat de l'estació hivernal augura el renaixement de la natura. A les nostres cases arriba uns dies abans de Nadal , es posa en un racó ben abrigat perquè no tingui fred, se l'alimenta cada dia i es fa cagar la nit de Nadal o l'endemà. Ara ha desaparegut el foc a terra i per tant la costum de cremar-lo després de la cagada. El nostre tió s'ha amagat per tornar l'any vinent perquè vol seguir sent motiu de conversa entre els més grans i juganer amb els més menuts de les cases. Enguany, ho ha ben aconseguit !! Se'ns amagava per racons i raconets insòlits del poble i calia està ben atent per trobar-lo!!

El solstici d'hivern era una festa pagana celebrada en temps primitius, que la religió catòlica va adaptar al Nadal i Sant Joan pel solstici d'estiu. Els rituals dels solsticis estan sempre relacionats amb el foc.- Sí , renoi !- Aquest cop vam trobar a faltar una bona foguera que ens donés escalfor!!

En el solstici d'hivern (21-22 de Desembre) el sol és quan està més allunyat de la terra i per tant és el dia més curt de l'any i, per tant, la nit més llarga perquè el sol surt molt tard i es pon molt aviat. És a partir d'aquesta data que el dia comença a créixer i ens ho recorden bé els nostres avis “ Per Nadal pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre i pels Reis un pas de d'anyell” A partir d'ara el dia anirà augmentant fins el 21 de juny que celebrarem amb foc el dia més llarg de l'any i la nit més curta. Us esperem al solstici d'estiu!

Participant en les festes, ens sentim poble!