Els temps estan canviant. Vull pensar que aquest cop sí. Vull pensar que la violència masclista és un dels temes de l’agenda de país i sobretot és un tema del que se’n parla, del que en parlem. I no només avui, 25 de novembre. Que se’n parli durant tot l’any i que en parlin moltes veus és important, perquè ens ajuda a totes i a tots a identificar les violències masclistes (més o menys subtils, més o menys visibles) que ens acompanyen des que naixem i que ens fan mal, que ens han fet mal.
Fa 10 anys que a Catalunya tenim una llei que lluita pels drets de les dones a eradicar les violències masclistes. Totes. Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, el tràfic i l’explotació de dones però també els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Però amb les lleis no n’hi ha prou com demostren les dades. La violència masclista s’exerceix al llarg de tot el nostre cicle vital de diverses formes. Al món, una de cada tres dones ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a Catalunya, una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista d’extrema gravetat.
Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer. Els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà històries de violència patida per dones. I el que elles m’explicaven no m’era aliè. Formava part d’una cosa que jo ja sabia, que jo ja notava, que jo ja sentia. Elles hi han donat forma i li han posat paraules. I crec que això ens ha passat una mica a totes com a societat.
Fa 7 mesos, el 26 d’abril d’aquest any, l’audiència de Navarra va fer pública la sentència del cas de la Manada. Un cas que ha sacsejat consciències i que ha fet entendre a molts i moltes de què va això de les violències sexuals. Una oportunitat de visibilitzar un fenomen sovint silenciat i desconegut. Des que som ben petites ens diuen que sortir a la nit comporta un risc per a la nostra integritat física i pels nostres cossos. A casa, la seguretat de les dones tampoc està garantida. En el darrer any a Catalunya, més de 12 mil dones van denunciar a la policia estar patint violència masclista en l’àmbit de la parella, és a dir, violència exercida per les seves parelles o ex parelles. En el que portem d’any, 44 dones han estat assassinades per la seva parella o ex parella a tota Espanya, 6 d’elles a Catalunya.
Però els crims només són la cara més amarga d’una violència masclista que obliga a desenes de milers de dones a suportar aquestes situacions, tot i tenir una llei estatal contra la violència de gènere que porta 14 anys en vigor, però que no acaba amb el problema. Perquè necessitem més recursos i més recolzament per a que totes les dones en situació de violència masclista puguin trencar el silenci i en sortir-se’n.
Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella.
Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones en situació de violència masclista per a la seva total recuperació, i, especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.
Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista.
Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en situacions de risc per elles i els seus fills i filles. I necessitem avançar en la construcció d’un model català d’abordatge de les violències sexuals, amb una visió integral i amb la voluntat d’explicar què són i com se’n pot sortir.
Encara hi ha molt camí per fer, però una dècada després de la llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista, estem més decidides que mai a superar el patriarcat, a que el poder sigui en mans de les dones a mans iguals i a no tenir por. Perquè no volem més violència contra les dones. Contra cap dona, contra cap nena. Perquè tenim dret a ser nenes i dones lliures.I ho seguirem cridant tots els dies de l’any i també cada 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
